Subscripció

Seleccioni a quin cicle es vol subscriure per rebre un avís cada cop que es publiquin nous continguts:

Jornada de conversa i debat al voltant del 1r premi d’assaig Michel de Montaigne de l’Escola Montagut

«Un cap ben format sempre serà millor i preferible a un cap molt ple». Sota aquesta màxima de l’escriptor francès Michel de Montaigne (1533-1592), creador del gènere estilístic de l’assaig, l’Escola Montagut ha posat en marxa la primera edició del premi d’assaig que porta el seu nom. L’assaig és un gènere que posa èmfasi en la creativitat, en la inventiva, en el rigor en l’exposició, en la crítica i el diàleg amb altres autors. No és un treball erudit, farcit de citacions i dades, és més aviat, com ho va dir el mateix Montaigne, una «conversa». Una conversa diferida en el temps perquè l’autor o autora de l’assaig l’escriu i, temps després, la lectora o el lector el llegeix i hi pensa. Aquest nou premi de l’Escola, ideat i promogut pel coordinador de batxillerat, José Luis Delgado, ha estat un èxit absolut: per la quantitat i per la qualitat dels textos presentats, però també per la implicació de l’alumnat de les promocions de Castellet, Subirats i Castellví en la conversa i debat que va tenir lloc el proppassat 20 d’abril en ocasió del lliurament del premi.
L’acte es va pensar per a ser fet a l’auditori del Vinseum, com una particular i modesta aportació a l’extraordinari festival de filosofia de Vilafranca, el VilaPensa, que havia acabat el dia anterior. Els alumnes guanyadors defensarien davant d’un auditori format pels seus companys i alumnes d’altres promocions les idees que defensaven en el seu text en una breu presentació d’aquest. El professorat que en aquesta edició ha fet de jurat –Arnau Cobo, José Luis Delgado, Josep Maria Lluró– iniciava la conversa amb l’autor del text en qüestió formulant-li unes preguntes que permetien a aquest ampliar o matisar les seves idees; després la resta d’alumnes intervenia encetant un debat que va ser d’una gran qualitat. La vivesa de les idees, la precisió de les crítiques, els matisos i les divergències van ser expressades per part de l’alumnat amb correcció i rigor, no deixant de dir res, però respectant sempre el bon to i la cortesia necessària per a fer un bon debat. Va ser gratificant veure joves d’entre 15 i 18 anys discutir i argumentar amb formes radicalment allunyades de les batusses vulgars a les quals ens tenen acostumats tertulians de ràdio i televisió i no pocs polítics.
El guanyador absolut del premi va ser Joel Hill, de la promoció Castellet, amb l’assaig titulat El cel i l’eternitat, una reflexió original, argumentada amb un rigor lògic sorprenent, i amb un punt divertit d’ironia. El van seguir l’interessantíssim text de Laia Fernàndez El paper dels homes en el col·lectiu feminista, un escrit a mig camí entre l’assaig i el manifest; la reflexió d’Arnau Rovira sobre La sàtira, l’humor i el riure en l’actualitat, una consideració afinada sobre les seves funcions i les seves diferències en la nostra societat.
Gerard Ferret va reflexionar sobre La desconnexió dels joves amb la política. Si el seu text és una interessant reflexió sobre el tema, la defensa que va fer del mateix i el diàleg que va establir amb l’auditori després van ser uns dels moments de discussió i reflexió compartida més inspiradors del dia. Mario Carreras i Dafne Mill van fer allò tan difícil de pensar a dos, conjuntament, i van escriure junts Una ració de felicitat, si us plau. És una sorpresa agradable llegir –i escoltar– dos joves que elaboren una crítica a l’hedonisme superficial que des del les xarxes socials, els mitjans de comunicació i les invitacions de tota mena conviden a la societat en general i als joves en particular a desresponsabilitzar-se del món i d’un mateix.
Per últim, Existeix l’ésser humà perfecte, d’Anna Santamaria, ¿Qué nos hace ser humanos?, de Judit Carreras i Quan la persona deixi de ser humana, de Martí Esteve tracten temes molt similars. Els seus textos plantegen un interrogant fonamental: cap a on va l’ésser humà? Quina és l’estreta línia que en separa dels nostres cosins més propers d’un futur proper parent nostra ja post humà?
Al seu llibre, En el futuro. Perspectivas para la humanidad, l’astrofísic anglès Martin Rees posa a l’agenda dels pròxims anys un programa d’accions que hem de fer els humans davant els canvis immensos que comencem a viure. Entre les coses a fer, necessitem –diu– “pensar globalment, pensar racionalment, pensar a llarg terme”. És el que van començar a fer els alumnes de les promocions de Castellet i Subirats al Vinseum el 20 d’abril.

Menú