Val més un so que mil imatges


Anant un pas més enllà de la frase feta “val més una imatge que mil paraules”, els alumnes de 2n d’ESO han fet un projecte on han valorat, analitzat i estudiat la importància que el so té en qualsevol document audiovisual: des de pel·lícules a sèries, dibuixos animats, programes de televisió…
La força de la música queda palesa de seguida en el moment que, al mateix fragment de vídeo un escolta diferents músiques. Ens adonem que, de manera inconscient, el qui ens condueix les emocions de les imatges no són les pròpies imatges sinó la música que l’acompanyen.
A partir de la visualització de fragments de vídeo, s’han donat a conèixer alguns aspectes tècnics que són importants en la relació entre el so i la imatge com la sincronia, així com també de la música que sonoritza aquests films, de bandes sonores, del procés creatiu que tant els compositors, els enginyers de so i els intèrprets fan per aconseguir l’efecte desitjat en l’espectador. La part psicològica que, sovint amagada, es troba en aquest procés artístic també és analitzada a partir de fragments de pel·lícules.
Ja que l’exercici de fer una BSO és un objectiu fora de l’abast en l’àmbit escolar, s’ha proposat als alumnes que posin en pràctica un altre aspecte, sovint desconegut, que són els Foleys. Els Foleys o efectes de sala són aquells sons que busquen la recreació de sons que no es van recollir en el moment de l’enregistrament de l’escena. El que es proposa és que, a partir d’un vídeo que els alumnes troben a internet, treguin el so original i, amb objectes que tenim a casa, ho sonoritzin, és a dir, que posin so a les imatges que veuen.
Per a fer-ho, s’han agrupat per parelles i, amb imaginació però, sobretot, amb sincronització, han fet una petita “banda sonora” sense música tot utilitzant el programa d’edició online wevideo.