1. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL

1.1 L’Escola.

L’Escola Montagut és un centre privat, independent, apolític i laic, fundat el 1965 a partir de la iniciativa d’un grup de pares i mares, que té com a objectiu principal la formació integral dels seus alumnes. L´Escola pertany a la Fundació Escola Montagut a partir de l’01 de novembre de 2020 entitat sense cap ànim de lucre, de la qual formen part voluntàriament totes les famílies amb fills escolaritzats i que ajuden a desenvolupar i mantenir el seu caràcter propi, la seva autonomia de centre, així com els projectes de millora de centre i d’Escola inclusiva. L’Escola manté el perfil de ser una escola amb una forta implicació de les famílies que hi porten els seus fills.

L’Escola respecta el pluralisme ideològic, la llibertat de pensament i la llibertat d’actuació sempre que no es contradiguin amb l’ideari del Centre, dret que com escola ens atorga la Constitució.

L’Escola es manté al marge de qualsevol opció política, renunciant a tota forma d’adoctrinament ideològic per respecte a les famílies que han escollit aquest Centre. L’Escola no renuncia en canvi a donar els seus alumnes una educació democràtica, acollidora de la diferència i defensora dels valors de llibertat, respecte i compromís ciutadà.

L’Escola Montagut és una escola catalana i, per tant, la llengua vehicular del Centre és, en tots els àmbits, el català. Del castellà, inclòs en el currículum des del Parvulari, se n’assoleix un domini comparable. La primera llengua estrangera és l’anglesa i la segona és el francès.

Amb uns estudis integrats des de 3 anys fins a la Universitat, els currículums, que pretenen obtenir dels alumnes el màxim rendiment global, són dissenyats per sobre dels mínims exigits per la legislació vigent posant especial atenció a la diversitat per tal de respectar la pròpia evolució dels alumnes, als quals s’ofereix el suport precís que necessiten en cada moment.

A banda de la formació estrictament acadèmica, l’acció educadora de l’Escola està encaminada cap al respecte a l’autonomia i llibertat de la persona mitjançant la transmissió d’un seguit de valors intel·lectuals, estètics, ètics, de pluralisme social, de veracitat, de responsabilitat, de feina i de personalitat que els ajudin a integrar-se a la societat en què
hauran de desenvolupar la seva vida.

L’Escola dóna especial importància al contacte entre pares i mestres i entén que hi ha d’haver un alt grau de col·laboració entre ambdós per tal d’afavorir la formació integral dels seus fills. Per això impulsa les relacions entre els pares, els professors i els alumnes, especialment conduïdes per les tutories en l’aspecte individual i per reunions i manifestacions culturals en el vessant col·lectiu.

1.2 Missió.

La filosofia general de l’Escola Montagut parteix dels valors de la il·lustració que es condensen en la noció de la llibertat individual, de la convicció que una formació intel·lectual basada en el pensament crític i en els valors democràtics afavoreixen l’autonomia dels individus i contribueixen al progrés de la societat.

Des del punt de vista educatiu, Montagut s’arrela en el seus orígens d’escola nascuda amb una vocació de desenvolupar una pedagogia activa que tingui l’alumne en el centre de l’acció educativa. L’Escola es caracteritza per una vocació de desenvolupar una veritable pedagogia de la diferència que permeti a cada alumne ser tractat i acollit en la seva singularitat.

Els alumnes de l’Escola han de sortir d’ella amb un domini sòlid de les tècniques, els coneixements i les competències que els han de servir per a poder construir els seus propis sabers en un món que està marcat per una gran incertesa. En aquest sentit l’Escola ajuda a construir illes de certesa per a navegar per oceans d’incertitud.

L’Escola col·labora amb els famílies en ajudar els seus alumnes a que siguin el que poden arribar a ser.

1.3 Visió.

El nostre centre aspira a ser reconegut a partir de sis eixos:

● Com una escola socràtica. Una escola en què la paraula —llegida, escrita, pronunciada— sigui l’instrument de la reflexió personal i de l’argumentació de les opinions personals i dels punts de vista fonamentats.

● Com una escola darwiniana. Una escola que estimula la curiositat dels seus alumnes, que els convida a descobrir, a experimentar i a investigar. Una escola on les preguntes dels alumnes són tan importants com les seves respostes.

● Com una escola galileiana. Una escola on la tecnologia es posa al servei del coneixement, de la curiositat i de la recerca.

● Com una escola platònica. Una escola que forma els seus alumnes en la idea que l’ètica representa la necessitat de cercar la veritat; que aquesta veritat s’associa a la bellesa (estètica) i que de l’articulació de totes dues ajuden a pensar als alumnes en el fet que la virtut personal — l’honestedat— és una tria personal que els dignifica com a persones.

● El cinquè eix parteix de la idea que si bé correspon fonamentalment a les famílies vetllar pel desenvolupament emocional dels seus fills, l’Escola té també l’oportunitat per a poder contribuir-hi

● El darrer eix el dibuixa la convicció que els eixos anteriors són un horitzó al qual cada alumne arribarà en funció de les seves possibilitats, dels entorns familiars i socials en què es desenvolupi i de les seves tries, però també la influència que Montagut pugui exercir en ells.

1.4 El nostre context.

Montagut en els seus anys d’història ha esdevingut un referent educatiu de Vilafranca del Penedès i del seu entorn. L’Escola s’ha integrat en el Servei Educatiu Català mitjançant el Concert educatiu amb el Departament d’Ensenyament. Aquest Concert ha permès desplegar una segona línia educativa. El fet que Montagut es trobi en el que és actualment el centre de la vila afavoreix que el seu alumnat sigui divers i que aplegui nois i noies de diversa procedència. Aquesta diversitat representa un valor a fonamentar i una oportunitat per a que les famílies nouvingudes puguin integrar-se millor al nostre país.

El suport al projecte escolar de Montagut per part de moltes famílies arrelades a Vilafranca ha fet, no obstant l’anterior, que el caràcter català de l’escola sigui un tret definidor de la mateixa. L’atenció a aquesta dada contextual definirà el projecte lingüístic de centre.

La realitat sociològica del nostre centre també està marcada pel fet anterior. Aquest fet és i ha estat una oportunitat per desenvolupar un projecte educatiu propi, basat en els valors d’aquestes famílies que aposten per la qualitat, l’excel·lència, l’esforç, el sentit ètic de la feina ben feta, i el seu corol·lari estètic.

L’obertura de l’Escola a noves realitats sociològiques representa una oportunitat que en cap cas no demanen cancel·lar els valors comentats més amunt sinó, al contrari, reforçar-los i proposar-los a la globalitat dels alumnes.

2. OBJECTIUS DE CENTRE

2.1 Prioritats

L’Escola concentra els seus esforços prioritaris a definir els objectius pedagògics centrats en impartir una formació holística —científica, humanística— i plurilingüe. Ho fa convençuda que els resultats d’aquest enfocament permeten els alumnes assolir les competències necessàries per fer front a un món globalitzat caracteritzat per una gran incertesa i
un gran dinamisme històric, social, econòmic i polític. Els objectius estratègics i els objectius de curs han de servir per desplegar aquestes prioritats.

2.2 Equitat i excel·lència.

L’Escola desplega el currículum de manera igual per a tots els alumnes. Tots els alumnes del centre treballen els mateixos continguts, aprenen les mateixes competències i desenvolupen els mateixos hàbits de treball. Ara bé, això s’ha de fer atenent la seva singularitat mitjançant estratègies pedagògiques que els permetin assolir de manera individual els objectius generals bàsics. D’aquesta manera s’assegura l’equitat, ja que cada alumne segueix uns aprenentatges que estimulen les seves capacitats i per tant rep les mateixes oportunitats. A la vegada, aconseguir que al final de cada etapa educativa el conjunt dels alumnes hagi assolit individualment els objectius pedagògics que se li han proposat certificarà l’excel·lència del treball pedagògic de Montagut.

Com objectiu general de centre, els esforços de les adaptacions curriculars i les estratègies pedagògiques individualitzades es concentren en apropar aquells alumnes amb dificultats acadèmiques als nivells bàsics globals sense deixar de desenvolupar les capacitats específiques d’aquests alumnes sempre que es puguin treballar en l’àmbit escolar.

2.3 Coeducació i convivència.

Montagut va fer una aposta pionera per la coeducació l’any 1965. Aquest tret característic de l’escola s’ha anat reformulant en funció dels canvis socials i culturals que s’han produït en aquests anys. En aquest sentit, la lluita contra els rols sexistes i les discriminacions per raó de gènere ha estat sempre una prioritat escolar.

La convivència es basa en el respecte a la diferència dels altres, a la seva subjectivitat i a la necessitat de crear espais comuns de treball, cooperació i assoliment objectius comuns. Montagut ha entès sempre la convivència escolar com la manifestació de la formació dels nostres alumnes e els valors de la democràcia participativa.

2.4 Pedagogia de la diferència i inclusió.

Cada alumne té dret a la seva singularitat. L’Escola té en el seu ideari integrar (no només incloure) aquesta singularitat. Les úniques limitacions a aquest objectiu són les derivades de la impossibilitat en funció dels recursos de poder atendre les necessitats pedagògiques bàsiques d’alumnes que requereixen d’una atenció molt específica que no sigui
a l’abast de l’Escola. L’Escola demanarà ajuda a l’Administració per a poder donar respostes a les necessitats d’alumne que requereixin una atenció que desbordi les possibilitats de l’Escola sempre que sigui possible.

La pedagogia de la diferència se sustenta en la idea que cada alumne parteix de realitats subjectives singulars que han de ser percebudes, ateses i potenciades quan s’escaigui i compensades quan així sigui necessari per a poder dur a terme una educació basada en al solidaritat i en la igualtat en l’oportunitat de poder aprofitar aquelles oportunitats pedagògiques a les que cada alumne pot accedir. En aquest sentit, l’Escola intervé en la creació d’espais que afavoreixin el teixit de solidaritats i ajuts mutus a l’interior de la seva comunitat educativa.

3. CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM

Criteris per a la concreció i desenvolupament dels currículums.

● Adaptar els currículums a l’adquisició de les competències fonamentals i l’adquisició dels coneixements.

● Fixar els nivells de concreció a cada estament de l’Escola.
● Segon nivell de concreció: Direcció de l’Escola
● Tercer nivell de concreció: Equips docents de cada curs i mestres i professors de cada matèria.

● Fomentar aquells aspectes curriculars que afavoreixen la investigació, la pregunta, la curiositat, el raonament i el pensament crític.

● Incentivar les aportacions dels professors al projecte curricular de centre.

● Vetllar per la congruència del desplegament, evitant repeticions innecessàries i contradiccions en el mateix.

4. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

4.1 Organització pedagògica.

L’Escola aposta per una ràtio alumne-professor baixa. Això es realitza mitjançant tres estratègies pedagògiques:

● Reforços a Infantil
● Desdoblaments en les matèries (sobre el 60%) a primària
● Desdoblaments a l’ESO. De dues línies en fem tres.

4.2 Organigrama.

● L’equip directiu està format per la direcció, la sots-direcció, la coordinació pedagògica amb un coordinador per etapa i el responsable d’Orientació educativa.
● Les coordinacions seran dinamitzades per la sots-direcció sota la supervisió de la Direcció.
● Cada coordinació d’etapa lidera l’equip de tutors, que a la seva vegada, especialment a l’ESO i a Batxillerat, dirigeixen els equips docents.
● Sota el control de la Direcció se situen l’Orientació Educativa i la Gestió Administrativa i de serveis.

4.3 Aprenentatge de la convivència.

L’aprenentatge de la convivència es realitza a través de cinc mecanismes:

● Assemblees d’alumnes: on els nens aprenen a fer servir la paraula per a resoldre els seus conflictes d’aula i de pati. Aquestes assemblees estan dirigides sempre per les tutores i només fan referència als alumnes de la classe o del curs.

● El menjador i els patis són espais de convivència per ells mateixos. La supervisió per part de la cap del servei de menjador, de monitors i professors regula l’ús social i respectuós d’aquests espais.

● Activitats que promouen les relacions d’alumnes grans amb alumnes petits. Mitjançat una sèrie d’activitats (padrins de lectura, projectes de ciència, presentacions de treballs de recerca, etc.) s’incentiva un aprenentatge internivells i sobretot el foment de la convivència entre els cursos.

● El foment de la participació per part dels alumnes en la vida de l’escola i en el consell escolar.

● Les tutories de grup i les tutories individuals.

Si un alumne incompleix greument les normes de convivències de l’Escola té l’oportunitat d’explicar-se davant del Consell de Convivència qui, un cop escoltat l’alumne, prendrà la decisió corresponent.

4.4 Col·laboració entre els sectors de la comunitat educativa.

Es realitza a través dels següents mecanismes:

● Reunions quinzenals entre El Consell d’Administració (representants de la titularitat de l’Escola) i la Direcció per a fer el seguiment dels projectes i de la vida escolar. El Consell d’Administració pot reunir-se amb qualsevol membre de la comunitat escolar quan així ho desitja i efectua anualment una reunió amb l’equip directiu sense la presència del Director com a part del procés d’avaluació del Director.

● Reunions trimestrals amb l’AMPA per a intercanviar informació i projectes entre les famílies i l’Escola.

● Reunions trimestrals amb els alumnes delegats de classe de primària d’ESO i Batxillerat per a poder escoltar les seves propostes i suggeriments de millora.

● La direcció es reuneix almenys dues vegades a l’any individualment amb tot el personal docent de l’Escola per a poder fixar objectius individuals i avaluar-ne l’assoliment al final de curs.

● Reunions de claustre (com a mínim tres al curs).

● Reunions setmanals de cicle d’Infantil i Primària i mensuals d’ESO i Batx. per a fomentar la coordinació i la col·laboració entre el professorat.

4.5 Relació del centre amb l’entorn social

L’Escola vol esdevenir un actor important en la vida vilafranquina i està oberta a la col·laboració amb els diferents institucions i centres de Vilafranca del Penedès. Al projecte estratègic de centre se assenyalen les línies de relació prioritàries per als anys 2013-2018.

5. AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L’ESCOLA

Montagut renova el seu procés d’avaluació interna alhora que aprofita els mecanismes d’avaluació externa com són les proves de competències bàsiques, la selectivitat i l’Avaluació de Centres (AVAC) promoguda pel Departament d’Ensenyament.

L’avaluació interna partirà de la fixació d’uns objectius a cada curs per cadascun dels nivells i d’uns objectius estratègics per a períodes de més de dos cursos. Tindrà els següents apartats:

 Avaluació d’indicadors i de resultats.
● Indicadors acadèmics:
● Competències bàsiques.
● Selectivitat
● Proves Canals de lectura i comprensió
● Proves Cangur
● Avaluacions internes

Indicadors de Cohesió
● Repeticions
● Atenció a la diversitat
● Absentisme

Indicadors d’Eficiència.
● Evolució dels alumnes al llarg del curs
● Evolució dels alumnes al llarg de l’etapa
● Evolució dels alumnes entre etapes
● Graduacions i superació d’etapes

Avaluació de recursos
● Anàlisi de l’ús i l’eficiència dels recursos utilitzats a cada curs.
● Comparació entre expectatives dels objectius i assoliment dels mateixos
● Proposta de supressió, modificació o reorientació de recursos i el seu ús.

Indicadors utilitzats:
● Resultats acadèmics
● Cohesió de grup
● Resposta famílies
● Valoració professorat (a través de l’aplicatiu en elaboració)

Avaluació de processos
● Anàlisi de les metodologies d’aula
● Indicadors:
● Resultats de proves objectives a finals de cada curs que permetin mesurar el grau d’assoliment dels objectius metodològics fixats a l’inici del curs.
● Valoració per part de l’alumnat ( a partir de 5è de primària) de l’eficiència de les metodologies utilitzades.
● Valoració per part del professorat de les metodologies d’aula. Propostes de millora o canvi.
● Anàlisi de l’avaluació holística de l’alumnat.
● Indicadors
● Anàlisi de la utilització de recursos d’avaluació intel·ligent per part dels equips docents
● Anàlisi de la valoració per part de l’equip docent de les preguntes dels alumnes. Anàlisi del registre de preguntes.
● Participació dels membres de l’equip directiu en les avaluacions trimestrals per a poder valorar el grau de qualitat de les mateixes.

Avaluació d’objectius i del seu assoliment
● Anàlisi de les objectius generals de centre del curs i del seu assoliment.
● Indicadors: els que s’assenyalin per a cada objectiu.

Avaluació del professorat
● L’avaluació del professorat tindrà caràcter d’orientació i millora de l’activitat docent
● L’avaluació positiva de la tasca docent i tutorial servirà per a promocionar la carrera docent dels mestres i professors.

Els mecanismes d’avaluació són els següents:
● Anàlisi de l’assoliment dels objectius fixats amb la direcció al començament del curs
● Anàlisi dels resultats obtinguts a les matèries i cursos a les avaluacions externes.
● Introduir la coavaluació. Cada docent tindrà un company que avaluarà la seva tasca i a la vegada ell n’avaluarà la d’un altre docent.
● Enquestes alumnes (a partir primer d’ESO)
● Autoavaluació.

Avaluació de context
● Correlaciona el resultat de totes les avaluacions anteriors amb el context general de l’Escola i el context conjuntural de l’any acadèmic.
● Es tracta d’una anàlisi qualitativa.
● L’efectua l’Equip Directiu.

Avaluació de l’Equip Directiu
● Es realitzarà per part del Director i del Consell d’Administració.
● Analitzarà el grau d’assoliment dels objectius generals de centre i els d’Etapa.

Avaluació de la Direcció
● La realitzarà el Consell d’Administració.
● Utilitzarà:
● Entrevistes amb els membres de l’equip directiu
● Entrevistes amb membres de l’equip humà de l’Escola
● Anàlisi del grau d’assoliment dels objectius general de centre i de les avaluacions sectorials descrites més amunt.

Aquest PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE es complementa amb els documents següents:

● Projecte lingüístic
● Pla d’acció tutorial
● Pla convivència
● NOFC
● Memòria centre
● Pla anual de centre

Menú