Subscripció

Seleccioni a quin cicle es vol subscriure per rebre un avís cada cop que es publiquin nous continguts:

Acte de graduació de 2n de BAT

Estic segura que per a la majoria de nosaltres aquesta és una data molt esperada que no oblidarem, així que gràcies per acompanyar-nos.

L’acte d’avui serà l’últim dia en molt de temps que ens reurinem tots junts, tanmateix ens serveix per tancar una etapa, més o menys llarga, de la nostra vida; aquest viatge arriba a la seva fi, però no patiu, que aquesta només és una parada. Al llarg del camí, hi ha companys i companyes que han baixat a estacions diferents, no obstant, n’hi ha hagut d’altres que s’hi han unit en diferents parades però al cap i a la fi, tots formem part del mateix viatge.

Poder ser aquí avui significa haver aconseguit arribar a una de les fites de la nostra vida. Mica en mica ens anem adonant que tot esforç té la seva recompensa, i aquesta és la nostra; saber que seguim avançant, construint el nostre futur i que a partir d’ara, volarem lluny del niu que ha significat el Montagut per a nosaltres.

La nostra història comença amb la Montse Via el 2005, quan només teníem 3 anys i ni tan sols sabíem llegir o escriure. En aquesta primera etapa vam ser conills, tigres i elefants, tots ells ens van ajudar a créixer.

Tot seguit, vam iniciar una etapa de creixement personal amb els coneixements base que ens han anat servint al llarg dels anys fins acabar sent capaços de dur a terme el projecte d’emprenedoria. D’aquest període ens emportem records com els balls a l’aula blava de la Núria, com el “Virolet Sant Pere”, o el “chocolate” de la Teacher Carme. També recordem i serem recordats per ser la primera promoció batejada amb nom, els MEDIONA.

Després vam iniciar la secundària, una fase crucial per a nosaltres on vam començar a definir-nos com a persones. Hem estat la promoció pionera a estudiar francès i ,gràcies a això, a 3r d’ESO, acompanyats per l’Íngrid i l’Albert, vam poder fer el viatge a França. El següent any, vam marxar amb l’Arnau i la Rosheen a Anglaterra durant una setmana per formar part d’una nova immersió, l’anglès.

Per últim, va arribar l’etapa més curta però més intensa que, després de molt esforç, ens ha portat on som ara. D’ella ens en portem molts redords:

Anna, els teus passejos per la classe s’han convertit molt sovint en gimcanes  i els debats han estat gairebé impossibles moltes vegades, però els filòsofs en han fet reflexionar sobre quelcom de la nostra vida i, com diu Epicuri: “com més gran és la dificultat, més gran és la satisfacció en superar-la”.

Jordi, les teves converses amb els orgànuls cel·lulars han fet de la Biologia una assignatura més entretinguda i les hores han estat gairebé tan profitoses com els cursos de cuina a la barbacoa de la Castanyada. Ah! i que sàpigues que sempre seràs el nostre dj Eucariota preferit; esperem veure’t en alguna de les nostres festes ben aviat.

Anna Maria, sempre hem estat els teus Medionets i ens has tingut un “carinyo” especial i, tot i que la Història sigui feixuga, Primo de Rivera no se’ns oblidarà mai. gràcies als teus ànims a la sele

Arnau o “Cobo”, encara ens costa de creure que ens haguessis ensenyat plàstica, tot i així, el racó de lectura va quedar envejable. Tanmateix, s’ha de reconèixer que tens talent per dibuixar mapes a la pissarra i aconseguir que no anem tan perduts pel món.

Meritxell, la Química ha estat dura, no et mentirem, però la teva manera d’explicar ho ha fet tot molt més senzill. Gràcies per tenir paciència fins i tot quan estàvem tots junts al laboratori, a partir d’ara ja sabem que mai s’han de tocar els reactius amb les mans. D’acord, Meritxell?

Rafael, després de 2 anys i tantes hores junts, encara no hem aconseguit saber mai què penses però sí que hem estat capaços de desxifrar la pometa, el cara llibre i el jo vaig tenir. Esperem que segueixis la teva tradició de seure a l’última fila durant les conferències per després ensenyar-nos que a la vida s’ha de ser crític. Sabem del cert que paga la pena.

Miquel, amb tu hem patit junts la Física però hem après a no tenir por dels exàmens.Gràcies per ser un professor que va més enllà de la teoria, ensenyar-nos la lògica i el sentit de les coses. Les teves classes han estat les més divertides sens dubte, i ha estat així per la passió que demostres a l’hora d’ensenyar.

Ruben, de tu podem remarcar l’eminència que ens has il·lustrat amb la teva experiència amb el Dibuix tècnic. Ens has ajudat a entendre l’ambient universitari amb les teves anècdotes com a professor a la UPC i ens has fet les classes dels dijous a primera hora del matí més amenes amb els teus acudits característics.

Sr Lluró, vostè ens ha fet entendre el veritable significat del lema de l’escola “Sigues qui pots arribar a ser” i, tot i que l’any passat el vam fet patir en algun moment, volem que sàpiga que les excursions habituals amb els del social a museus, de les quals els del científic tenien tanta enveja, les recordarem sempre. També agrair-li les sessions d’història, on vam llegir el Manifest comunista de Marx i el llibre “Si això és un home” de Primo Levi. Gràcies pels debats, pel·lícules i documentals que ens deixaven emmudits.

Magda, tot i que t’ha agradat veure’ns patir a les proves de resistència de gimnàstica i a les infinites voltes que havíem de córrer cada setmana al poli, vas fer del viatge d’Itàlia una experiència inoblidable.

Carme, tots hem hagut de repetir alguna vegada una redacció de castellà i treure bona nota als teus exàmens ha estat tot un repte, però queremos hacer incapié en els riures i la felicitat que ens vas fer sentir en cada moment del viatge d’Itàlia. I no et pensis que només ens has ensenyat sintaxi, literatura i tipos de texto ja que amb tu, el canvi d’ungles de cada mes també ha estat tot un aprenentatge.

Rosheen, la nostra primera impressió de tu va ser molt diferent de l’actual ja que el nostre primer contacte va acabar amb un regle trencat quan fèiem primària. Però, al viatge a Anglaterra ja vam veure que no eres tan dura com pensàvem i aquest curs ens hem adonat del bon fons i l’apreci que ens tens. Gràcies per ser una gran professora; et prometem que no tornarem a fer servir mai més les contractions.

Mireia, t’hem de confessar que la fonètica va començar sent un jeroglífic per a nosaltres però gràcies a tu i les teves explicacions l’exercici a l’examen de sele vam aconseguir fer-lo correctament. Durant aquests anys hem sentit sovint els teus “eeeooo” i “ calleu que després no us assabenteu de res” quan la secció del final no deixaven de parlar i els preguntaves si eren al bar, però ja sabem que només ho feies pel nostre bé. Per últim, volíem donar-te les gràcies per no ser només la mare de l’Ari, sinó ser com una mare per a tots nosaltres.

CONCLUSIÓ:

Després de tot, volem agrair-vos el que heu aportat al nostre creixement tant personal com acadèmic, que sens dubte no hauria estat el mateix sense el vostre granet de sorra.

Encara que la majoria de nosaltres agafarà camins diferents i que possiblement serà l’últim dia en molt de temps que ens reurinem tots i, de ben segur que trobarem a faltar les cares d’adormits de bon matí; tot i així, hem de veure aquesta nova etapa com a una oportunitat constant, agafant camins com el de l’ambició per aconseguir tot allò que ens proposem, però no patiu, sempre recordarem que hem de ser qui puguem arribar a ser.

 

Menú