Subscripció

Seleccioni a quin cicle es vol subscriure per rebre un avís cada cop que es publiquin nous continguts:

Experiència francesa a Montélimar

Aquest curs els alumnes de Castellet vam anar a Montélimar (França). Va suposar una gran oportunitat per ampliar el nostre vocabulari, ja que vam estar cinc dies amb famílies franceses. La possibilitat d’anar a una nova escola i interactuar amb altres persones que parlen francès no es té cada dia. No només hem anat a aprendre francès, sinó també a observar una altra manera de mirar el món.

La setmana del 22 al 27 d’Abril vam emprendre el nostre viatge. Un cop allà ens esperava la nostra família francesa pels pròxims cinc dies, amb la que compartiríem la seva vida diària (horaris, activitats, costums….)

Montélimar és un poble d’uns 40.000 habitants. La seva especialitat és una mena de torró d’avellana anomenat nougat (amb el que la majoria de classe vam sortir amb un paquet).
Pel que fa al poble, vam tenir temps per visitar-lo i gaudir dels seus carrers, les seves places i parcs.

Una de les coses que més ens van sorprendre van ser els horaris, ja que són considerablement diferents als que estem acostumats.
La majoria de nosaltres ens aixecàvem pels voltants de les sis i mitja i anàvem a dormir gairebé passades les deu del vespre. Per no parlar dels àpats… Dinen a les dotze del migdia i sopen a les set del vespre! Malgrat els horaris la gran majoria de nosaltres podem afirmar que el menjar estava boníssim!

Cada dia anàvem a l’escola Chabrillan amb el/la nostre correspondant. Estàvem tots repartits en diferents classes i cursos. Quan arribava l’hora de dinar, la majoria ens quedàvem a menjar a la cantine o a la cafeterie on hi havia un menú diferent per cada dia. El dijous però, vam anar tots de pícnic a la vora del riu.
Una vegada acabades les classes, anàvem amb el nostre correspondant a les seves activitats extraescolars, cap a casa o a donar un tomb per Montélimar fins que tornàvem a casa com un membre més de la família.

Pel que fa al francès, segurament tots l’hem millorat ja que en molts moments ens vam veure obligats a parlar-lo per comunicar-nos; ja sigui amb la família, algú de l’escola… Pel que fa al nostre grup ho hem trobat una experiència molt positiva (ja que arribat el dia d’acomiadar-nos gairebé ningú volia marxar), la qual estaríem encantats de repetir.

Menú