El passat divendres 2 de febrer l’alumnat de 1r d’ESO va visitar la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà.
Es tracta, en realitat, del setè complex de coves formades en conglomerats més llarg de tot el món, cosa que el dota d’una importància destacada. Però l’interès de l’indret no acaba aquí, ja que en aquestes coves s’hi han anat rescatant vestigis de presència homínida i humana al llarg d’un període de temps molt dilatat: des de grups d’Homo Antecessor (fa gairebé 1 milió d’anys), Neandertals després (entre fa 200.000 anys i fins en fa 30.000, aproximadament) i, finalment, grups d’humans moderns que van ocupar les coves, de la prehistòria fins a temps ben recents, amb diverses finalitats com eren l’habitatge o refugi temporal, l’emmagatzematge de provisions i materials, com a lloc de culte sagrat o, fins i tot, com a polvorí republicà per la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil de 1936-1939.
La visita va consistir en dues activitats diferents i que es van complementar molt bé: d’una banda es realitzava un recorregut de més d’una hora a través de la galeria central de la cova, dinamitzat amb les explicacions d’un guia, amb audiovisuals i recreacions diverses; d’altra banda, l’alumnat va tenir l’oportunitat de participar en un taller vivencial d’arqueologia en el que aprengueren els conceptes, coneixements i eines més bàsics d’aquesta disciplina per, tot seguit, posar-ho tot en pràctica en un simulacre d’excavació.
La sortida es va fer vinculada a l’Àrea de Ciències Socials, ja que durant les darreres setmanes han estat treballant la prehistòria en el marc d’aquesta assignatura.
